L’església de St. Julià data del 1050, i va haver de ser modificada
després dels terratrèmols del 1428. Conserva de l’obra primitiva dos
absis.
Des d’aquí surten molts camins cap al santuari de la mare
de Déu de Cabrera, ermita que es va ensorrar el 1428 i que va tornar a
ser alçada el 1611 i modificada posteriorment el segle XVIII. Està
situada just al cim de la serra de Cabrera (1311 m) pel que es pot
considerar un mirador privilegiat tant d’Osona com de la Garrotxa.
Nosaltres no vam està de sort amb el temps, doncs tot el sant dia amb plugims, vam fer l'excursió pràcticament amb cotxe a excepció del últim tros, que amb la pluja a l'esquena varem arribar fins el Santuari.
Al final un bon dinar a Cantonigros ho va arreglar tot, i amb una ballada country a Vic vam arrodonir el dia.
diumenge, 6 d’abril del 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)